"Fa tres anys jugava a Lliga Catalana amb el Juvenil i ja m'ho passava molt bé. Aleshores, quan havíem d'anar a Amposta se'm feia molt lluny... i ara mira: fins a les Canàries!"

Consulta el perfil de Judith Vizuete

Com ha viscut l'equip, i tu personalment, aquest inici de temporada a Divisió d'Honor Femenina?

Primer de tot, el fet d'haver-nos d'adaptar a un nou entrenador va ser una mica complicat per a mi, tot i que crec que l'equip es va adaptar bé. Al principi dels entrenaments, veia metodologies diferents, coses que amb el Carlos fèiem i ara no, i al revés. Però crec que ens hem acabat adaptant-nos bé, i tot plegat ha donat el seu resultat en els primers partits de la lliga. El primer matx va ser contra Bera Bera que, sabent que eren les campiones i tenien jugadores referents per a nosaltres, vam fer un bon partit. El cap de setmana passat sí que era un partit important per nosaltres i vam aconseguir un molt bon resultat.

Quins són els canvis més destacats que ha notat l'equip amb el relleu de l'entrenador?

Amb el Carlos portàvem molts anys treballant plegats i era un entrenador molt proper a nosaltres. Al començar la temporada, va ser un repte adaptar-nos al nou entrenador i, inconscientment, li teníem molt respecte i la confiança no l'agafes d'un dia per l'altre. Però amb els dies hem anat connectant amb ell i ara estem molt bé.

Quines van ser les teves sensacions al sortir al camp el primer partit?

Al primer partit contra Bera Bera estava molt nerviosa. Jugàvem contra les campiones de la temporada passada, pensava que serien molt dures i que no podríem batre la seva defensa i sortir al contraatac per marcar. Jo vaig sortir al minut 20 i ja vaig veure que el nostre equip podia plantar-li cara. Per mi, les jugadores del Bera Bera eren tot un referent: sortien per la tele, portaven molts anys en aquella categoria... estava molt nerviosa. Però l'equip va saber plantar cara i estàvem allà, i quan ja vaig ser a la pista ja em vaig anar tranquil•litzant. Tot i que al final van marxar al marcador i no vam aguantar el seu ritme, les meves sensacions van ser bones.

Quins són els objectius d'aquesta temporada?

Igual que l'any passat, anem partit a partit. Aquest any, el nostre únic objectiu és mantenir la categoria. Estar a mitja taula és el llindar que ens hem marcat. Però nosaltres ara només pensem en el partit d'aquest cap de setmana, i a poc a poc ja anirem veien que surt.

Heu notat diferències entre la Divisió d'Honor i la Plata?

Jo pensava que notaria més la diferència. L'any passat vam treure molts bons resultats, aconseguíem victòries àmplies als partits... i pensava que el nivell aquí seria més alt. Però ja en el primer partit de Supercopa Catalana contra el Castelldefels, que vam guanyar de molt, ens vam adonar que podríem dir molt a la categoria. Sabíem que el Bera Bera marcava el llistó més alt que ens trobarem, però a l'últim partit a casa vam veure quin seria el nivell de la Divisió d'Honor, i creiem que podem fer un bon paper.

Dels equips de Divisió d'Honor, quin és el que et fa especial il·lusió jugar?

Personalment, el Aula Cultural de Valladolid. És un equip que va pujar la temporada passada i van acabar a mitja taula. Crec que nosaltres podem seguir el seu exemple. Arribem de nou i podem fer bon paper. A part, hi ha una jugadora, l'Amaia, amb qui he jugat a la selecció, i em fa especial il·lusió que arribi aquest dia.

Com plantegeu els partits fora de casa?

Son partits generalment complicats. Jugues fora de casa, davant una afició que no és la teva i amb el handicap del viatge. És complicat perquè nosaltres quan juguem ho donem tot pel nostre públic i veiem com les locals també ho apliquen quan juguen a casa.

Quins creus que són els punts forts del vostre equip?

La nostra porteria és molt important, amb Andrea de la Torre, tot i que qualsevol que la defensi sabem que ho farà bé. Però sobretot la defensa. Quan defensem bé, sabem que juguem bé als contratacs i podem atacar amb facilitat. Crec que quan la defensa rival està posicionada, ens costa més generar de nou accions d'atac. I perquè hi hagi contratacs, la portera ha de parar.

Quin és el paper de la capitana?

En tenim tres (Maria Mora, Andrea de la Torre i Sonia Enríquez) i, a banda de ser les portaveus de l'equip de cara als mitjans, dins del vestuari responen i transmeten qualsevol problema entre nosaltres, i els gestionen. Les capitanes que tenim som les millors que podríem tenir: fan molt bé la seva feina.

Tens alguna anècdota d'aquests primers partits que heu jugat?

En el primer partit al camp del Bera Bera, en principi els havíem de fer el passadís per haver acabat campiones de lliga, però quan vam arribar allàens van dir que elles no volien que ho féssim. Al final, tanmateix, els el vam fer.

Com veieu el suport de l'afició?

Nosaltres estem molt contentes de com ens està donant suport tothom. Dissabte passat, el Palau va estar impressionant. Em vaig sentir molt animada per la gent de casa. Jo crec que amb els petits detalls que tenim pensats, la gent s'animi a venir, que els agradi...

Quin missatge donaries a l'afició perquè vingui al Palau?

Que a poc a poc, anirem donant espectacle i els agradarà venir a veure'ns; que necessitem el suport de tot el club. Jugar amb les grades plenes és una experiència molt maca per una jugadora. Volem que gaudeixin veient-nos jugar. Nosaltres ens encarregarem de dónar-los l'espectacle a la pista.

T'esperaves anys enrere que avui estaries disputant la primera divisió de l'handbol femení? 

Per res del món. Fa tres anys jugava a Lliga Catalana amb el Juvenil i ja m'ho passava molt bé. Aleshores, quan havíem d'anar a Amposta se'm feia molt lluny... i ara mira. Fins a les Canàries!

On et veus d'aquí dos anys? 

M'agradaria seguir a l'handbol i, si és al BM Granollers, millor. És el club on he jugat tota la vida i on vull estar. De moment, vaig al dia a dia i gaudint de tot el que estem vivint.

Creus que el paper i la trajectòria dels darrers anys del BM Granollers Femení ha ajudat a animar i revitalitzar aquest esport?

Sí, quan vam quedar campiones d'Espanya, a la recepció de l'Ajuntament vam veure clar que érem la imatge d'aquelles nenes que ens veuen com a referents. Crec que elles volen ser algun dia on som avui nosaltres i, per això, és important fer un bon paper actualment perquè amb els anys elles en puguin gaudir.

Com compagines els estudis amb l'handbol?

Doncs precisament fa res m'han signat un certificat que acredita que sóc esportista i que, per tant, he de viatjar constantment pels partits. A la universitat m'ajuden amb el suport d'un tutor que em fa un seguiment. Als matins, la universitat; a les tardes, entrenaments del petits; i a la nit, entrenem nosaltres. La majoria ens trobem així. És difícil però t'acabes acostumant a la rutina. Si no fos per les ganes i la il·lusió que tenim totes, això no seria possible.

Mireia Portabella i Laura Lanau

• Anterior